Quan el pare va morir, la meva vida va fer un gir inesperat. Aquella mort va ser sobtada per a tots nosaltres, perquè ell tan sols va entrar a la consulta del metge per una visita rutinària i en va sortir amb un càncer estès ja per tot el cos.
Des de llavors que em vaig quedar sola malgrat ser multitud a casa.
La mare va dir que necessitava un temps per pensar i estar sola i va marxar sense equipatge. Després d'una pila d'anys, encara deu necessitar "un temps per pensar i estar sola" perquè encara no ha tornat. El meu germà gran es va casar al cap de poc de morir el pare i se'n va anar a viure als Estats Units. És veritat que de tant en tant ens truquem i ens veiem dos cops a l'any, però aquella sensació de ser germans ha desaparegut en el pas dels anys. Ara semblem vells amics que queden per no trencar la relació de cop, esperant que algun dels dos ho faci.
La meva germana petita, després de tot plegat va ser la que ho va passar més malament. Ella i el pare sempre havien sigut ungla i carn. Va començar a estudiar medicina per poder salvar vides. Es va casar amb un oncòleg i entre ells dos guanyaven prou diners per viure com a reis. Després de dos anys de matrimoni van tenir bessonada de nens. Els petits on encantadors i estan ben educats.
Jo em vaig quedar a viure a casa dels pares, ja que tots ells van anar marxant. Al cap de poc de quedar-me sola, vaig adoptar un gos i una nena xinesa. Érem molt felices tots tres. Sempre anàvem amunt i avall, amb l'excusa de passejar el gos. Ara ha entrat a les nostres vides en Dídac, un noi guapo i amb bona planta, que m'ajuda a la llibreria. Avui mateix m'ha demanat per casar-nos.
Marta Ll.
08.01.19
